1280 hab.

Jim Thompson

traducció Carme Geronès

Editorial La segona perifèria

11 de març 2025

Clàssic, imperdible, brutal.  Jo diria que si, però també diria que no!

 

El paracaidista

Ana Campoy 

Editorial Las afueras

10 de març 2025

Interessant i recomanable lectura.  Una novel.la sobre la violència i la memòria. Un Santos Inocentes en clau de gènere. 

 

Projectar un planeta negre. L'art i la cultura Panàfrica 

Macba

 

Complexa exposició pel contingut i per la circulació. No espereu veure molt creadors contemporanis que treballin des de països africans. La mostra no va d'això.

Panafricanisme té a veure amb moviments afrodescendents que des de les seves diferents diàspores cercaven, i cerquen, la creació d'un sentit de pertinença comú, i uns punts culturals, socials i polítics propis. Vaja, el que en el seu moment representava Bob Marley amb la seva música.

Tasteu-la, no us deixarà indiferents. Gràcies @macba

 

Em dic Josep

Sala Flyhard

29/9/2025 

Com vam gaudir a la Sala Flyhard. Una bomba de precisió . Una proposta excel·lent de Marc de la Varga, i tres bojos meravellosos en escena: Muns Plans, tot una senyora; Daniel el Higiénico una sorpresa de primera; i Pau Vinyals, com sempre, quin tros d’actor. Teatre que fa estimar el teatre.

 

Helen Levitt (1913/2009)

Fundació Mapfre. Barcelona 

15/10/2025

Bon descobriment, no la coneixia. Mostra molt completa de la seva obra: retrats de persones de Nova York. Imatge sorprenentment estàtiques on només pots intuir el moviment. M’ha agradat!

Fundació Mapfre

 

Germaine Dulac. Je n'ai plus rien

 Museu Tàpies

Feia temps que no visitava el Museu Tàpies i me’n alegro d’haver-ho fet avui. Dulac és un descobriment personal i una mostra íntima l meravellosa. Gràcies #museutàpies

 

NIT DE CONCERT

L’altra dia vaig anar de concert a una sala molt coneguda de la ciutat. Feia dècades que no trepitjava aquell local. Acompanyat d’un amic, ens disposàvem escoltar un grup de replicants que interpretaven el disc The lamb lies down on Broadway, una de les obres més transcendents del grup Gènesi i de la qual es celebrava el cinquantè aniversari.

A la porta del local ja es respirava un ambient nostàlgic. Les converses giraven al voltant de frases com ara, te’n recordes d’aquell dia... . Els organitzadors, amb una certa dosi d’ironia, havien traslladat l’actuació a l’anomenada sala B, la qual cosa implicava l’ascens a una segona planta per una escala metàl·lica exterior. Ni els esbufecs generalitzats en arribar davant del control d’entrades podia amagar l’emoció continguda.

La sala, força plena, estava flanquejada per dues barres de bar ateses pels que podrien ser fills o fins i tot nets dels assistents. El biaix de gènere era contundent, d’un 80/20 a favor dels homes. L’ambient s’anava caldejant entre cerveses, records imaginats i anades als lavabos. Mancaven pocs minuts per començar.

El primer que cridava l’atenció era una penetrant flaire a naftalina provinent de les xupes del personal, retirades a corre cuita de dalt de l’armari de casa per a l’ocasió. Sense temps per  airejar-les. També sorprenien els reflexos lluminosos provinents dels focus de l’escenari que rebotaven sobre centenars de calbes. El resultat era un enlluernament espectacular com si el local estigues ple de les boles de miralls que penjaven del sostre  de les discoteques dels setanta. No desentonava, li donava a l’ambient un toc lisèrgic, típic d’aquells anys.

Amb l’arrancada del primer tema, la sala va embogir, amb tots els fans cantant la tornada de la cançó. Una autèntica comunió espiritual. El meu acompanyant, de genolls, bramava mentre recordava uns fets que mai havia viscut. Tal i com si es tractes d’un Nexus 6 de la pel·lícula Blade Runner, amb els records aliens  implantats mecànicament per fer-los més humans.

Els temes s’anaven succeint un darrera l’altra, i la cervesa anava fent el seu efecte. Els lavabos presentaven una excel·lent entrada, amb llargues cues de disciplinats assistents afluixant la inflor de les seves respectives pròstates. Un anar i venir constant.

A l’hora de concert, el grup, que tampoc eren unes criatures, van voler fer una parada d’hidratació com es diu ara. Contra tot pronòstic, nomes unes dotzenes assistents van aprofitar per sortir a fumar.

Amb la represa, els músics van continuar desgranant la segona part del disc. El consum d’alcohol ja començava a anar de baixa. Al meu costat, un home s’apropà a la barra del bar i cofoi demanà, un altre cubalibre. Encara no li havien servit que una senyoreta per sota de l’edat mitjana dels assistents li va engrapar el braç i amb un posat molt seriós li va dir, ja n’hi ha prou!. L’home, amb aspecte certament apurat, em va mirar amb un mig somriure llastimós i exclamà, filles!.

Finalment, dues hores després de començar, el concert es va donar per acabat, i el personal va anar desfilant cap les escales de sortida. En alguns moment l’escena podia recordar la sèrie de the walking dead. Afortunadament, el tanatori de la ciutat era tot just cent metres.

El que va quedar clar és que el grup de replicants van oferir un concert impecable, amb un so resolutiu. Mentre caminava cap a casa, pensava què deu ser del cantant quan no és Peter Gabriel damunt de l’escenari i, al costat, el meu amic seguia levitant.

 

Barcelona, dimecres 5 de novembre 2025

 

El desconocido de correos

Florence Aubenas

Editorial Anagrama

Una història de no ficció o true crime ocorregut a la França rural el 2008. Una atmosfera absorbent que t'atrapa de principi a final. Quan la culpabilitat no és el que sembla. Recomanable lectura  

 

La decisión de Karla

Nick Harkaway

Editorial Planeta

El senyor Harkaway és fill de John Le Carré i escriu una novel.la amb George Smiley de protagonista. En una recent entrevista declara que no li fan por les comparacions amb el seu pare, però que l'afarten.

Sobren comentaris!,  a l'Argentina li dirien pero es que sos bobo, vós?

 

El barman del Ritz

Phillippe Collin

Galaxia Gutenberg

La història de Frank Meier, bàrman de l'hotel Ritz de Paris  des de l'entrada dels alemanys a Paris fins el dia de l'alliberació.  Molt interessant història ficcionada d'un personatge ple de matisos. No hi ha blanc o negre per interpretar el comportament humà. Ni heroi, ni traïdor, supervivent. en mig del caos.

 

 MORIR EN LA ARENA

Leonardo Padura

Tusquets editores

Ahora resulta que todo lo que nos dijeron del capitalismo es verdad, y todo lo que nos dijeron del socialismo era mentira. Aquesta frase és un bon resum del que resulta ser una crònica biogràfica d'uns personatges educats en una societat nova i que, ara, al voltant de la setantena veuen amb desassossec que el mon no és tal i com havien pensat. Rom i converses sobre la Cosa, acompanyen la trama d'aquesta molt interessant novel.la.  La crònica d'una derrota

                                                 

NADIE EN LA TIERRA

Victor del Árbol

Ed. Destino

Amb tota honestedat, molt tardà descobriment d'un noir peninsular de primer nivell. Un tipus a seguir de ben aprop. I, si us agrada Nadie en la tierra, no us perdeu El tiempo de las fieras, una digníssima continuació

 SIRAT, TRANCE EN EL DESIERTO

L'altra dia vam veure Sirat. Ens va semblar un Mad Max ibèric força desconcertant. Allò que semblava una road movie a l'ús es trenca de forma sobtada i brutal, amb un gir de guió que porta cap a un final místic i autodestructiu. Laxe aconsegueix que acabis emprenyat. No tinc clar, però, que aquest objectiu valgues la pena