My onlyfans

d'Agustí Franch

Direcció  Xènia Reguant

Teatre Gaudí

17/09/2026

Estrafolària i psicalíptica obra que se'n fot de les teràpies alternatives sense arribar a proposar estimbar ningú d'un penya-segat.

Un guió força desendreçat que arrenca riures especialment amb l'aparició de la Cicciolina reload, versió galaico -catalana.

Ni gaire més ni gaire menys.

Gran encert la durada de l'obra.

 

Trames

Comissariat Estela Ocampo

Museu Etnològic i de cultures del món (seu Montcada)

17/09/2026

 El títol ja ho diu tot: Trames presenta, enllaça i vincula una excel·lent selecció d'obres d'artistes indígenes americans en diàleg amb objectes de la col·lecció del museu. Una lectura que ressegueix el fil que uneix les expressions culturals originàries amb les manifestacions creatives contemporànies.

Des del punt de vista museogràfic, impecable, dona com a resultat una mostra molt suggeridora.

Teniu fins l'abril de 2027 per visitar-la, jo no m'ho perdria

 

Engany

Adania Shibli

Traducció Mohamad Bitari

La Magrana editorial

20/09/2026

La vida quotidiana de dos joves palestins que viuen a Israel, marcada per la repressió, la marginació cultural i el desarrelament en pròpia terra.

Sense concessions a la galeria, ni maniqueismes, mostra les dificultats de conviure amb una societat malaltissa i aterrida, i fer-ho com un estrany, un exclòs.

Una frase quasi al final, recull el sentiment que traspua el llibre: ningú és capaç de pensar en el demà, ni de confiar en què poden portar els dies que venen.

Colpidora i brillant. Molt recomanable.

 

 

Per mort

Llort

Crims.cat

16/09/26

No havia llegit res de Llort i, francament, no estic segur si en llegiré cap més. Estem davant d'una comèdia negra que més aviat sembla una sèrie de situació televisiva. Sens cap mena de dubte es nota la feina de guionista audiovisual de l'autor.

En fi, una història d'embolics distreta i prou, un autèntic sainet noir. 

 

Lázár

Nelio Biedermann

Traducció Ignasi Pàmies

Edicions 62

11/09/2026

Ignoro si esdevindrà el boom de la temporada com anuncien els editors i mitjans de comunicació. És una novel·la interessant, amb força, captivadora. Potser la comparació amb els Buddenbrooks de Thomas Mann per part de la promoció editorial no li fa cap favor.

Bierdermann narra la història de la saga dels Lázár nobles hongaresos a partir de tres generacions, des de l'ensulsiada de l'Imperi austrohongarès amb la Gran Guerra, fins l'estroncada revolta de 1956. I ho fa amb recursos literaris suggestius.

Si alguna pega li hem de trobar, el conflictiu i complicat transfons històric es presenta d'una forma un xic banal. Però segurament això és un símptoma general de la nostra època.

Llegiu-la  i ja direu

P.D. La portada tira enrere, una simple opinió

 

Jotadé

Santiago Díaz

Negra Alfaguara

01/09/2026

Una novel·leta. Trama trepidant amb creuament de diverses històries secundàries que ajuden a introduir alguna trampeta narrativa. En realitat l'argument no importa gaire, allò que interessa són les cuites dels protagonistes que l'autor, vol que ens fem nostres, que hi sentim empatia. Molt en la línia d'aquelles series policials de televisió que vas seguint, temporada rere temporada, per tal de conèixer l'evolució dels personatges.

Algú em pot preguntar per que l'he llegit?. Simplement, estava en el lloc i el moment adequat,  final de temporada i sense subministrament literari.

En fi, quasi segur que no repetiré 

 

Langley. Séptimo piso

David McCloskey

Traducció Jofre Homedes Beutnagel

Salamandra editores

26/08/2026

Tercer lliurament de McCloskey, digne hereu dels clàssics del thriller d'espionatge. Aquesta vegada centrat en el funcionament intern de Langley, a la recerca d'un talp, un infiltrat a la cúpula de l'organització.

Una bona dissecció de les tripes del servei d'intel·ligència nord-americà. Es nota el coneixement que McCloskey té dels engranatges i funcionament  de l'Agència. I a més amb una molt interessant protagonista, Artemis Procter.

Lectura molt i molt d'estiu, i amb això del canvi climàtic, també de tardor, hivern i primavera. 

 

Hijos de Eva

John Connolly

Traducció María José Díez Pérez

Tusquets editors

06/08/2026

Trepidant novel.la de la sèrie del detectiu Charlie Parker. Es llegeix d'una tirada tot i els paranys que l'autor va introduint en la narració

Hi ha, però, una pega: la introducció d'elements esotèrics, com ara el Deu asteca, és fer una trampa i invalida la versemblança d'alguns passatge de la història 

Amb tot, un refrescant lectura d'estiu

 

Curtcircuit

Wolf Haas

Traducció Lidia Álvarez Grifoll

Més llibres edicions

12>/08/2026

Inversemblant i divertida història, amb una trama impossible com en el dibuixos d'Escher o també, com un trencaclosques de mil peces.

Enganxa i molt, la recomano sincerament

Gràcies @mesllibres

 

Comiats

Julian Barnes

Traducció Alexandre Gombau i Arnau

Angle Editorial

25/07/2026

Barnes s'acomiada com a escriptor. I ho fa amb un llibre a voltes irònic, a voltes entranyable.

No és fàcil parlar de fer-se gran, de la mort, sovint es pot caure en l'autocomplaença. Però trobo que se'n surt d'allò més be. 

La novel.la, no obstant, té alguns passatge feixucs, especialment quan divaga sobre la memòria i la finitud de la vida  en termes teòrics. Però ho compensa abastament amb la història dels seus amics Jean i Stephen, o en les breus, però brillants, pàgines dedicades a la decadència del seu gos Jimmy.

En definitiva una obra sobre "la partida que no vindrà seguida de cap arribada". Aprensius i Peterpans de la vida, absteniu-vos-en. La resta crec que podeu gaudir d'una bona lectura.

 

 

El suicida más hermoso del mundo

José Luis Correa

Editorial Alba

18/07/2026

Fins la seva darrera novel.la vaig ser un fan d'Alexis Ravelo. Un autèntic crack del noir canari. Malauradament, això va provocar que ignorés altres dignes representants 

de l'arxipèlag, com és el cas de José Luis Correa que, reconec, acabo de descobrir. I per vergonya meva només porta quinze llibres protagonitzats pel detectiu Ricardo Blanco. 

Expiada la culpa, haig de reconèixer que El suicida más hermoso del mundo conté tots els ingredients d'una bona novel.la de lladres i serenos.

Amb una cocció lenta, fent xup-xup, i afegint una mica de mojo picón el resultat és una  lectura molt agradable. Prometo que el seguiré!

 

Declaració d'amor a Lenin 

(Juana Dolores Romero Casanovas)

I

Vuit (Frederic Amat) 

La Virreina. Centre de la Imatge

16/07/2026 

 Dues propostes diametralment diferents a la Virreina. Juana Dolores presenta una provocadora instal·lació, marca de la casa. Resseguint la història personal de l'artista com a justificació, arribem a la declaració esmentada.

Divertida i xocant, tot i que una mica banal. Tot i que no costa res anar a veure-la.

Vuit de Frederic Amat és un joc on l'artista ens mostra la seva vinculació artística i vital amb de vuit escriptors. Dibuixos, anotacions, esborranys omplen les tres sales.

Senzilla i emotiva.

 

Indignitat. Una vida recreada

Lea Ypi

Traducció Míriam Cano

Angle editorial 

03/07/2026

L'important no és que recordem, sinó com, amb aquesta frase Lea Ypi ens acompanya en una història que travessa bona part els convulsos Balcans del segle XX. Des de l'ensulsiada de l'imperi Otomà fins a l'Albània d'Envert Hoxha. Amb Tessalònica i Tirana com a punts de referència, tot resseguint i recuperant la memòria de la seva àvia. 

Tot plegat amb una sorpresa final que dona sentit a la frase que encapçala aquests comentaris i que no és altra que el descobriment de l'existència d'una segona Leman Ypi que es confon i entrecreua amb la vida de l'àvia de l'autora.

Francament recomanables.

 

Generacions TOP.

Resistir, protestar, conquerir

Manel Risques Corbella ed.

Edita Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya

17/06/2026

Necessari imprescindible llibre sobre el Tribunal d'Ordre Públic 1963/1977. En ell hi trobareu diferents aportacions prologades per l'historiador Manel Risques, així com el recull de testimonis que patiren la repressió franquista i així com aportacions centrades en els responsables de la repressió.

Esment a banda mereix el capítol dedicat a les pràctiques memorials, amb articles de Ricard Conesa, Ricard Vinyes i especialment remarcable el d'Angelina Puig que ens parla de la prefectura de Via Laietana.

El llibre acaba amb una perla quasi be desconeguda del tot, un còmic elaborat per l'artista Montse Clavé amb el suggestiu títol d'Aventuras y desventuras de un 091 al servicio diario de la represión.

Aquesta llibre culmina el procés reivindicatiu liderat per l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme amb l'exposició Generacions TOP inaugurada a la Model l'any passat.

Molt bona feina!

 

Cielo rojo sobre Glasgow 

Alan Parks

Tusquets ediciones

 

20/06/2026

Per aquells que hagueu seguit la trajectòria del policia Harry Mc Coy pels carrers de Glasgow, aquesta novel.la no te res a veure. Inicia la sèrie Joseph Gunner.

L'escenari el mateix, però el moment no. Parks s'embarca en un thriller d'espies, enmig d'una  Glasgow  bombardejada per l'exercit alemany l'any 1941 i segueix el fil de l'estrany vol de Rudolf Hess a Escòcia per negociar la pau amb els anglesos filonazis´.

Força distreta i adequada lectura en temps de calitges estiuenques

 

Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana

Disseny Hub Barcelona

17/06/2026

 En el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura, una exposició feta per i adreçada als arquitectes que no em va seduir gens ni mica. Sobre els discurs proposat pel comissariat haig de reconèixer que no li vaig trobar el fil per poder-lo seguir.

Museogràficament, molt plana: fotografies en un format petit i molta planimetria d'edificis i elements urbans. Tot molt repetitiu i embafador.

 

El culte a la bellesa

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

16/06/2026

Un recorregut entorn al cànons de la bellesa a través d'obres d'art (algunes rèpliques) i moltes vídeo instal·lacions contemporànies. Cal assenyalar que la mostra es centra bàsicament amb els cànons de la cultura occidental, amb especial èmfasi al període de la Grècia clàssica.

El gruix de l'exposició l'ocupa l'aparició de la industria i del mercat capitalista, sense entrar de manera profunda en les conseqüències d'aquesta imposició consumista. Per altra banda, l'espai dedicat a les minories invisibilitzades, sembla col·locat una mica amb calçador.

Museogràficament, el nivell habitual que ens té acostumats el CCCB, tot i que sense cap sorpresa rellevant.

 

Dinamarca

de Lluïsa Cunillé

Direcció  Albert Arribas

Sala Beckett

14/06/29026

Quina llauna!. Feia temps que no sortia d'un teatre tant decebut.

No vaig aconseguir entrar en l'obra ni cinc minuts, no vaig acabar d'entendre de que anava l'obra.

Amb un text dispers entre mare i fill, i amb insinuacions shakespearianes força irrellevants, fins i tot el treball dels actors se'n ressentia.

La posada en escena i l'escenografia desconcertants, amb un joc de cortines estrany i amb un numeret d'escala i micro absolutament sobrer.

Em sap greu però em va semblar un espectacle horripilant. Allò que se'n deia abans un toston!. Una altra vegada tindré més sort

 

Història i memòria del treball a la Barcelona contemporània

Museu d'Història de Barcelona

Recinte de la Fabra i Coats

Comissariat Carles García i Joan Roca

10 /06/ 2026

Una peça més del calidoscopi que conforma el Museu d'Història de la ciutat. L'espai permanent dedicat al mon del treball, a les persones era una assignatura pendent.

Es tracta d'una visió pedagògica i atractiva del treballadors i treballadores d'aquest ciutat que, construït, fet i habitat Barcelona els darrers dos-cents anys. Si be el contingut i el recorregut resulten amables, cal dir que la museografia és massa plana i no ajuda a destacar determinats aspectes i objectes rellevants de la mostra.

Però cal explicitar la traca final, amb la reconstrucció del bar el Brusi del carrer Llibreteria. Es tracta sens dubte, i a la manera del Cid Campeador, de la darrera petjada post retir de Joan Roca.

Gracies @museuhistoriabarcelona

 

Prometeu de mil maneres

Carles Rabassa

Ed. Òmnium Univers

 

05/06/02026

Novel.la complicada, a voltes feixuga i en alguns passatges reiterativa. Sens dubte ens podia estalviar unes quantes pàgines. 

I no obstant, és una esplèndida lectura amb un Prometeu protagonista que també podria nomenar-se Romeu amb tocs mesquidians. 

Paga la pena intentar-ho, si hi entres t'atrapa fins el final.

 

Kellylàndia

Direcció  Joan Faneca

Teatre Cinco Monos

24/05/2026

Divertida història de dues netejadores d'hotel i unes gotes de reivindicació del col.lectiu de les kelimpian.

Correctíssimes actuacions de Sílvia Alabart i Montse Gurri, cadascuna en el seu paper i fent-nos viure les seves esperances i neguits quotidians.

I com no!, toc final estil Broadway, made in Faneca.

P.D. Dissabte, 30 de juny, que ve torna a haver-hi sessió. Passareu una bona estona!

 

Els meus amics

Emmanuel Bove

Traducció Josep Alemany

Ed. La segona perifèria

 

18/05/2026

Primera traducció al català d'aquest prolífic autor (Paris 1898/1945), per mi absolutament desconegut fins ara. I haig de dir que m'ha resultat força sorprenent.

Els meus amics relata l'erràtic discorre de Víctor Bâton pels carrers de Paris a la recerca de l'amistat i l'estima.

El que millor descriu a l'autor i al personatge són unes paraules de la introducció de Jordi Cornudella on explica que el pare de Bove era un jueu ucraïnès sense cap ocupació precisa, decidit a no fer gaire res i sobretot a no fer mai de proletari. Està tot dit!

Gràcies  Segona Perifèria i companyia, una bona descoberta

 

La luna de Gabriel

William Boyd

Traducció Laura Martín

 

Edicions Alfaguara

13/05/2026

Feia molts anys que no llegia W. Boyd, des de l'any 2010. En aquella ocasió Tormentas cotidianas (Duomo Ediciones) em va sorprendre gratament. Era una novel.la d'intriga ben travada en la línia de les de fals culpable.

La veritat és que no n'havia sabut res mes d'aquest prolífic autor fins aquesta Luna de Gabriel. I, novament, he gaudit amb aquesta història d'espionatge que no te res d'envejar als clàssics del gènere ( Le Carré, Greene,...).

Gaudiu-la 

 

Permagel

Direcció Victoria Szpunberg

Adaptació de l'obra d'Eva Baltasar

Teatre Espai Texas

07/05/2026

Molt i molt recomanable. Vaig anar-hi sense conèixer l'obra d'Eva Baltasar i em va semblar un text molt suggestiu que Maria Rodríguez eleva a la màxima categoria amb la seva actuació. Simplement espectacular.

Emoció, plor, somriure, proximitat... això és teatro del bueno!

Si encara hi ha entrades, no us la perdeu