Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana

Disseny Hub Barcelona

17/06/2026

 En el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura, una exposició feta per i adreçada als arquitectes que no em va seduir gens ni mica. Sobre els discurs proposat pel comissariat haig de reconèixer que no li vaig trobar el fil per poder-lo seguir.

Museogràficament, molt plana: fotografies en un format petit i molta planimetria d'edificis i elements urbans. Tot molt repetitiu i embafador.

 

El culte a la bellesa

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

16/06/2026

Un recorregut entorn al cànons de la bellesa a través d'obres d'art (algunes rèpliques) i moltes vídeo instal·lacions contemporànies. Cal assenyalar que la mostra es centra bàsicament amb els cànons de la cultura occidental, amb especial èmfasi al període de la Grècia clàssica.

El gruix de l'exposició l'ocupa l'aparició de la industria i del mercat capitalista, sense entrar de manera profunda en les conseqüències d'aquesta imposició consumista. Per altra banda, l'espai dedicat a les minories invisibilitzades, sembla col·locat una mica amb calçador.

Museogràficament, el nivell habitual que ens té acostumats el CCCB, tot i que sense cap sorpresa rellevant.

 

Història i memòria del treball a la Barcelona contemporània

Museu d'Història de Barcelona

Recinte de la Fabra i Coats

Comissariat Carles García i Joan Roca

10 /06/ 2026

Una peça més del calidoscopi que conforma el Museu d'Història de la ciutat. L'espai permanent dedicat al mon del treball, a les persones era una assignatura pendent.

Es tracta d'una visió pedagògica i atractiva del treballadors i treballadores d'aquest ciutat que, construït, fet i habitat Barcelona els darrers dos-cents anys. Si be el contingut i el recorregut resulten amables, cal dir que la museografia és massa plana i no ajuda a destacar determinats aspectes i objectes rellevants de la mostra.

Però cal explicitar la traca final, amb la reconstrucció del bar el Brusi del carrer Llibreteria. Es tracta sens dubte, i a la manera del Cid Campeador, de la darrera petjada post retir de Joan Roca.

Gracies @museuhistoriabarcelona

 

Com pedres als palmells, brases i flama

La Fabra. Centre d'Art Contemporani

Comissariat Chiara Cartuccia

14/04/2026

Quatre desiguals instal.lacions d'artistes del Pròxim Orient, que giren al voltant de la memòria, la desubicació o la rebel·lia, com a metàfores descriptives del mon.

Tota l'exposició s'inspira en el poema Cant als màrtirs de la Intifada de la palestina Fadwa Tuqan.

A voltes suggestives i absorbents, a voltes difícils de penetrar-hi, sempre provocant la reflexió, paga la pena la visita

 

Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura

Caixa Fòrum

1 d'abril 2026

Un plaer. Des del seu primer autoretrat de 1900 fins les obres més tardanes. Matisse com a excusa per recórrer l'art del segle XX i XXI a través d'obres de creadors coetanis o posteriors que es mou en el seu univers artístic. Són obres majoritàriament procedents del Centre Pompidou i, francament, val la pena anar-hi.

 

Jean-Luc Godard. La fraternitat de les metàfores

Comissariat: Manuel Asín

La Virreina. Centre de la Imatge

31 de març de 2026

Exposició de tesi. Una visió de Godard més enllà del cineasta, de la Nouvelle Vague (concepte que no apareix a la mostra). Una reinterpretació en clau filosòfica per part del comissari.

A mi, ho reconec, em va deixar fred i mira que hi vaig anar amb ganes. També podria ser que no l'entengués del tot, i això sempre és decebedor.

En qualsevol cas jo no la recomanaria. Que hi farem, una altra vegada serà !

 

Khadija Saye. Seguint un estel fugaç

Monestir de Pedralbes

18/03/2026

Una petita gran joia. Saye és una artista gambiana/britànica sorprenent. Morta prematurament als 25 anys en l'incendi de 2017 de la Grenfell Tower, gratacels d'habitatges socials de Londres.

Aquell mateix any, Khadija Faye havia estat present al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia. El Monestir de Pedralbes ens permet conèixer la seva obra per primera vegada a Barcelona mitjançant un muntatge museogràfic excel·lent. Gràcies

Jo no me la perdria.

 

Barcelona=(diversitat + intensitat) x complexitat

Casa de l'arquitectura de Barcelona

Antiga editorial Gustavo Gili

17/03/2026

Reconec que no sabia ben be què anava a veure. Vaig pensar que, si més no, visitaria aquest interessant edifici. Però haig de dir que em va sorprendre positivament. Una visió economètrica d'una dotzena d'elements de la ciutat de Barcelona: població, usos, costos, densitats presentats tots ells de forma clara i suggestiva. En recomano la visita.

Si alguna pega li volem trobar, potser aquesta visió tant urbanística, oblida les persones, el conflicte ja que la utilització de dades sempre resulta un pel escèptica.

 

Walker Evans. Now and Then

K.B.r. Fundació Mapfre. Barcelona 

15/10/2025

Aparentment interessant mostra del fotògraf nord-americà Walker Evans. S'intueix força exhaustiva, seguint l'obra cronològicament. Llàstima que no funciones la il·luminació expositiva i m'hagués de conformar amb uns tènues llums zenitals de sala. Podrien haver-ho advertit a l'entrada de l'equipament, però no!

En fi, potser hi hauré de tornar però mai se sap. Tempus fugit

 

El que més m'ha agradat del 2025

És molt personal, però em venia de gust seleccionar les dues o tres coses que més m'han agradat, m'han fet gaudir o simplement m'han interessat d'aquest 2025. és un exercici condicionat pel meu pitjor o millor gust. No té mes transcendència, ni estan posats en cap ordre, simplement vull compartir algunes d'aquelles coses que m'han fet més feliç el 2025. 

Us les comparteixo!!!

Narrativa:

Dias sombrios   de Gene Kerrigan

La llamada, un retrato de Leyla Guerriero

Fox, de Joyce Carol Oates

Nàufrags , d'Hervé le Corre

Un futur radiant, de Pierre Lemaitre

Teatre

Em dic Josep, Sala Flyhard

Les coses excepcionals, Heartbreak hotel

La viatgera, Sala Flyhard

Exposicions

Temps incerts. Alemanya entre guerres, Caixafòrum

Rodoreda, un bosc

Zurbaran (sobre-natural), MNAC

Germaine Dulac, Museu Fundació Tàpies

De totes torbareu referències al bloc. En fi, al vostre gust !

 

Aynu. Una cultura indígena del Japó

MUEC Montcada

17 / 12 / 2025

La revitalització de la cultura aynu després de la repressió que el Japó va estar aplicant durant cent anys, permet oferir una mostra única on la tradició, el passat i el present s'uneixen per mostrar l'art d'aquest poble.

Un al·legat en favor de la diversitat cultural del mon. Imprescindible

 

Zurbarán (sobre)natural

M.N.A.C.

07/05/2025

El Zurbarán fosc i místic a la llum d’un conjunt d’artistes contemporanis. Excel·lent muntatge del tríptic de Francesc d'Assís. Impactant obra d'Aurèlia Muñoz i sorprenent ironia d'Eulàlia Valldosera.

 

Temps incerts. Alemanya entre guerres

Caixafòrum Barcelona 

03/04/2025

Magnífica exposició. Tant pels continguts (el just i necessari), com per la forma i les peces i documents mostrats. I amb sorpresa fina sobre els canvis en el món de les ciències. Per cert, per qui hi vagi, jo vaig triar la incertesa.

 

Amazònia, el futur ancestral

C.C.C.B.

 

27/03/2025

Molt espectacular, bon missatge ,tot i que dubto que arribi fàcilment. Al final ens quedem amb els bitxos, la natura i els aborígens.

 

La infàmia. La participació catalana en l'esclavatge colonial

Museu Marítim

 

19/03/2025

Una exposició necessària, encara que sembla feta perquè no ho sigui. Un contingut massa genèric, hi trobo a faltar recerca. I sobretot persones, gent de carn i ossos. La museografia crec que també ajuda a emmascarar els objectes i documents. Però calia fer-la.

 

Rodoreda, un bosc

C.C.C.B.

 

Una exposició fantàstica, excel·lent, del millor que he pogut gaudir aquest any. Una relectura, o redescobriment, d'una Mercè Rodoreda allunyada del tòpic de la Colometa. Una autèntica mostra immersiva i no aquests sons et lumières infantilitzats que tant de moda estan ara.

Ja se que les exposicions són treballs col.lectius, però no puc estar de felicitar la comissària Neus Penalba i el #cccb per la bona feina feta

 

Tinta contra Hitler. Mario Armengol

Museu Nacional d'Art Català (Mnac)

 

05/11/2025

Molt completa presentació de l’obra del caricaturista Mario Armengol. Son dibuixos propagandístics treballant pels aliats. Nascut el 1909, va emigrar a França en plena guerra (1938) i ben aviat comença a treballar pels anglesos com a caricaturista L'objectiu declaradament propagandístic fa que acabi sent una mica repetitiva. De 1945a 1995 (any del decés) es manté a Anglaterra amb una activitat artística força discreta. El mes interessant de l'exposició , descobrir-lo MNAC Museu Nacional D'Art De Catalunya@ Barcelona

 

Com dissenyar una revolució La via xilena al disseny

I

M.M. Miquel Milà. Dissenyador preindustrial

Museu del Disseny

23/07/2025

 

Una agradable sorpresa la mostra que vaig visitar al Museu del Disseny. La Via Xilena presenta l'esforç col·lectiu per crear al servei de la comunitat. Resulta molt estimulant.

Un però?, m0hauria agradat conèixer una mica les referències dels dissenyadors. Malgrat tot, Visca el Front Popular!.

I com el dia era plujós, vaig continuar amb M.M. Miquel Milà. Obligat reconeixement al dissenyador industrial per excel·lència. L'entorn quotidià encara està ple de referències seves: mobiliari urbà, llums, ... És sense dubte un treball de disseny destinat a les èlits.

Contrasta que comparteixi veïnatge amb la Via Xilena al disseny, potser hauria donat per un interessant debat

 

Projectar un planeta negre. L'art i la cultura Panàfrica 

Macba

 

Complexa exposició pel contingut i per la circulació. No espereu veure molt creadors contemporanis que treballin des de països africans. La mostra no va d'això.

Panafricanisme té a veure amb moviments afrodescendents que des de les seves diferents diàspores cercaven, i cerquen, la creació d'un sentit de pertinença comú, i uns punts culturals, socials i polítics propis. Vaja, el que en el seu moment representava Bob Marley amb la seva música.

Tasteu-la, no us deixarà indiferents. Gràcies @macba

 

Helen Levitt (1913/2009)

Fundació Mapfre. Barcelona 

15/10/2025

Bon descobriment, no la coneixia. Mostra molt completa de la seva obra: retrats de persones de Nova York. Imatge sorprenentment estàtiques on només pots intuir el moviment. M’ha agradat!

Fundació Mapfre