Rodoreda, un bosc
C.C.C.B.
Una exposició fantàstica, excel·lent, del millor que he pogut gaudir aquest any. Una relectura, o redescobriment, d'una Mercè Rodoreda allunyada del tòpic de la Colometa. Una autèntica mostra immersiva i no aquests sons et lumières infantilitzats que tant de moda estan ara.
Ja se que les exposicions són treballs col.lectius, però no puc estar de felicitar la comissària Neus Penalba i el #cccb per la bona feina feta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada