Com pedres als palmells, brases i flama

La Fabra. Centre d'Art Contemporani

Comissariat Chiara Cartuccia

14/04/2026

Quatre desiguals instal.lacions d'artistes del Pròxim Orient, que giren al voltant de la memòria, la desubicació o la rebel·lia, com a metàfores descriptives del mon.

Tota l'exposició s'inspira en el poema Cant als màrtirs de la Intifada de la palestina Fadwa Tuqan.

A voltes suggestives i absorbents, a voltes difícils de penetrar-hi, sempre provocant la reflexió, paga la pena la visita

 

La fugida

Jim Thompson

Traducció Carme Geronès

 

Ed. La segona perifèria

13/04/2026

Estem davant d'un clàssic de la novel.la negra. I, tot recordant la versió fílmica de Sam Peckinpah, resulta difícil d'entendre com el director de Grupo Salvaje, entre d'altres films, va ensucrar els personatges, convertint-los en el noi bo que fa maleses per necessitat (Steve Mc Queen) i la noia un pel fleuma  sense iniciativa (Ali MacGraw). Suposo que exigències de Hollywood.

La novel.la és tot una altra cosa: baixada a l'infern, violència, una relació sentimental en vies d'autodestrucció.... Una molt bona història

Notes al marge, primer, vull agrair sincerament  a la traductora  que Doc, el protagonista, no sigui definit com a quarantí  ;).  

Segon, el darrer capítol em va deixar absolutament desconcertat, amb un to entre oníric i fantasiós trenca amb el to del relat, vaja se'n va fe una mica bola la lectura.

Però tot i això, obra clau de la novel.la negra molt recomanable. 

 

Kolkhoz

Emmanuel Carrére

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

 

Llibres Anagrama

05/04/2026

Té el seu morbo llegir com algú ret comptes amb la seva mare en públic. Records, postals, moments d'una família d'origen noble, fugits de la naixent U.R.S.S..

També te el seu mèrit que, un segle després, la mama ( la politòloga Margueritte Carrére d'Encause) tingui una cerimònia mortuòria a l'Elisée presidida per Emmanuel Macron.

En fi, Emmasnuel Carrére escriu molt bé, oh quin descobriment!. I que resseguint la història de la seva mare i de la seva família, es descobreix a si mateix. 

Diria que aquesta història t'enganxa des del principi. 

M'ha agradat 

 

Memorias de Adriano

Marguerite Youcenar

Traducció Julio Cortázar

Lluí Homar

Teatre Romea

03/04/2026

Ara no recordo que us volia dir... ai la memòria!. Sense bromes, ens trobem davant d'un text esplèndid i convicent, com no podia ser d'altra manera. I un Lluís Homar (el perfil més emperador dels que s fan i desfan) que aguanta un monòleg de cent minuts de forma excel·lent. Algun moviment desconcertant trenca puntualment la dignitat del personatge, i el tot de veu, en algun moment, no acabava de ser prou potent i solemne.

La posada en escena, molt contemporània, ajuda a mantenir, i alhora pot distreure, la mirada de l'espectador. Esment a banda, la meravellosa dansa d'Antinoo.

Com res es perfecte, els fragments seleccionats potser van massa carregats d'història, especialment fins que assumeix l'Imperi. De fet, em va semblar veure alguns espectador prenent apunts per si al final hi havia examen.

Però vaja, totes les obres siguin així!!!!

 

Chez Matisse. El llegat d'una nova pintura

Caixa Fòrum

1 d'abril 2026

Un plaer. Des del seu primer autoretrat de 1900 fins les obres més tardanes. Matisse com a excusa per recórrer l'art del segle XX i XXI a través d'obres de creadors coetanis o posteriors que es mou en el seu univers artístic. Són obres majoritàriament procedents del Centre Pompidou i, francament, val la pena anar-hi.

 

Jean-Luc Godard. La fraternitat de les metàfores

Comissariat: Manuel Asín

La Virreina. Centre de la Imatge

31 de març de 2026

Exposició de tesi. Una visió de Godard més enllà del cineasta, de la Nouvelle Vague (concepte que no apareix a la mostra). Una reinterpretació en clau filosòfica per part del comissari.

A mi, ho reconec, em va deixar fred i mira que hi vaig anar amb ganes. També podria ser que no l'entengués del tot, i això sempre és decebedor.

En qualsevol cas jo no la recomanaria. Que hi farem, una altra vegada serà !