Hijos de Eva

John Connolly

Traducció María José Díez Pérez

Tusquets editors

06/08/2026

Trepidant novel.la de la sèrie del detectiu Charlie Parker. Es llegeix d'una tirada tot i els paranys que l'autor va introduint en la narració

Hi ha, però, una pega: la introducció d'elements esotèrics, com ara el Deu asteca, és fer una trampa i invalida la versemblança d'alguns passatge de la història 

Amb tot, un refrescant lectura d'estiu

 

Curtcircuit

Wolf Haas

Traducció Lidia Álvarez Grifoll

Més llibres edicions

12>/08/2026

Inversemblant i divertida història, amb una trama impossible com en el dibuixos d'Escher o també, com un trencaclosques de mil peces.

Enganxa i molt, la recomano sincerament

Gràcies @mesllibres

 

Comiats

Julian Barnes

Traducció Alexandre Gombau i Arnau

Angle Editorial

25/07/2026

Barnes s'acomiada com a escriptor. I ho fa amb un llibre a voltes irònic, a voltes entranyable.

No és fàcil parlar de fer-se gran, de la mort, sovint es pot caure en l'autocomplaença. Però trobo que se'n surt d'allò més be. 

La novel.la, no obstant, té alguns passatge feixucs, especialment quan divaga sobre la memòria i la finitud de la vida  en termes teòrics. Però ho compensa abastament amb la història dels seus amics Jean i Stephen, o en les breus, però brillants, pàgines dedicades a la decadència del seu gos Jimmy.

En definitiva una obra sobre "la partida que no vindrà seguida de cap arribada". Aprensius i Peterpans de la vida, absteniu-vos-en. La resta crec que podeu gaudir d'una bona lectura.

 

 

El suicida más hermoso del mundo

José Luis Correa

Editorial Alba

18/07/2026

Fins la seva darrera novel.la vaig ser un fan d'Alexis Ravelo. Un autèntic crack del noir canari. Malauradament, això va provocar que ignorés altres dignes representants 

de l'arxipèlag, com és el cas de José Luis Correa que, reconec, acabo de descobrir. I per vergonya meva només porta quinze llibres protagonitzats pel detectiu Ricardo Blanco. 

Expiada la culpa, haig de reconèixer que El suicida más hermoso del mundo conté tots els ingredients d'una bona novel.la de lladres i serenos.

Amb una cocció lenta, fent xup-xup, i afegint una mica de mojo picón el resultat és una  lectura molt agradable. Prometo que el seguiré!

 

Declaració d'amor a Lenin 

(Juana Dolores Romero Casanovas)

I

Vuit (Frederic Amat) 

La Virreina. Centre de la Imatge

16/07/2026 

 Dues propostes diametralment diferents a la Virreina. Juana Dolores presenta una provocadora instal·lació, marca de la casa. Resseguint la història personal de l'artista com a justificació, arribem a la declaració esmentada.

Divertida i xocant, tot i que una mica banal. Tot i que no costa res anar a veure-la.

Vuit de Frederic Amat és un joc on l'artista ens mostra la seva vinculació artística i vital amb de vuit escriptors. Dibuixos, anotacions, esborranys omplen les tres sales.

Senzilla i emotiva.

 

Indignitat. Una vida recreada

Lea Ypi

Traducció Míriam Cano

Angle editorial 

03/07/2026

L'important no és que recordem, sinó com, amb aquesta frase Lea Ypi ens acompanya en una història que travessa bona part els convulsos Balcans del segle XX. Des de l'ensulsiada de l'imperi Otomà fins a l'Albània d'Envert Hoxha. Amb Tessalònica i Tirana com a punts de referència, tot resseguint i recuperant la memòria de la seva àvia. 

Tot plegat amb una sorpresa final que dona sentit a la frase que encapçala aquests comentaris i que no és altra que el descobriment de l'existència d'una segona Leman Ypi que es confon i entrecreua amb la vida de l'àvia de l'autora.

Francament recomanables.

 

Generacions TOP.

Resistir, protestar, conquerir

Manel Risques Corbella ed.

Edita Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya

17/06/2026

Necessari imprescindible llibre sobre el Tribunal d'Ordre Públic 1963/1977. En ell hi trobareu diferents aportacions prologades per l'historiador Manel Risques, així com el recull de testimonis que patiren la repressió franquista i així com aportacions centrades en els responsables de la repressió.

Esment a banda mereix el capítol dedicat a les pràctiques memorials, amb articles de Ricard Conesa, Ricard Vinyes i especialment remarcable el d'Angelina Puig que ens parla de la prefectura de Via Laietana.

El llibre acaba amb una perla quasi be desconeguda del tot, un còmic elaborat per l'artista Montse Clavé amb el suggestiu títol d'Aventuras y desventuras de un 091 al servicio diario de la represión.

Aquesta llibre culmina el procés reivindicatiu liderat per l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme amb l'exposició Generacions TOP inaugurada a la Model l'any passat.

Molt bona feina!

 

Cielo rojo sobre Glasgow 

Alan Parks

Tusquets ediciones

 

20/06/2026

Per aquells que hagueu seguit la trajectòria del policia Harry Mc Coy pels carrers de Glasgow, aquesta novel.la no te res a veure. Inicia la sèrie Joseph Gunner.

L'escenari el mateix, però el moment no. Parks s'embarca en un thriller d'espies, enmig d'una  Glasgow  bombardejada per l'exercit alemany l'any 1941 i segueix el fil de l'estrany vol de Rudolf Hess a Escòcia per negociar la pau amb els anglesos filonazis´.

Força distreta i adequada lectura en temps de calitges estiuenques

 

Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana

Disseny Hub Barcelona

17/06/2026

 En el marc de la capitalitat mundial de l'arquitectura, una exposició feta per i adreçada als arquitectes que no em va seduir gens ni mica. Sobre els discurs proposat pel comissariat haig de reconèixer que no li vaig trobar el fil per poder-lo seguir.

Museogràficament, molt plana: fotografies en un format petit i molta planimetria d'edificis i elements urbans. Tot molt repetitiu i embafador.

 

El culte a la bellesa

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

16/06/2026

Un recorregut entorn al cànons de la bellesa a través d'obres d'art (algunes rèpliques) i moltes vídeo instal·lacions contemporànies. Cal assenyalar que la mostra es centra bàsicament amb els cànons de la cultura occidental, amb especial èmfasi al període de la Grècia clàssica.

El gruix de l'exposició l'ocupa l'aparició de la industria i del mercat capitalista, sense entrar de manera profunda en les conseqüències d'aquesta imposició consumista. Per altra banda, l'espai dedicat a les minories invisibilitzades, sembla col·locat una mica amb calçador.

Museogràficament, el nivell habitual que ens té acostumats el CCCB, tot i que sense cap sorpresa rellevant.

 

Dinamarca

de Lluïsa Cunillé

Direcció  Albert Arribas

Sala Beckett

14/06/29026

Quina llauna!. Feia temps que no sortia d'un teatre tant decebut.

No vaig aconseguir entrar en l'obra ni cinc minuts, no vaig acabar d'entendre de que anava l'obra.

Amb un text dispers entre mare i fill, i amb insinuacions shakespearianes força irrellevants, fins i tot el treball dels actors se'n ressentia.

La posada en escena i l'escenografia desconcertants, amb un joc de cortines estrany i amb un numeret d'escala i micro absolutament sobrer.

Em sap greu però em va semblar un espectacle horripilant. Allò que se'n deia abans un toston!. Una altra vegada tindré més sort

 

Història i memòria del treball a la Barcelona contemporània

Museu d'Història de Barcelona

Recinte de la Fabra i Coats

Comissariat Carles García i Joan Roca

10 /06/ 2026

Una peça més del calidoscopi que conforma el Museu d'Història de la ciutat. L'espai permanent dedicat al mon del treball, a les persones era una assignatura pendent.

Es tracta d'una visió pedagògica i atractiva del treballadors i treballadores d'aquest ciutat que, construït, fet i habitat Barcelona els darrers dos-cents anys. Si be el contingut i el recorregut resulten amables, cal dir que la museografia és massa plana i no ajuda a destacar determinats aspectes i objectes rellevants de la mostra.

Però cal explicitar la traca final, amb la reconstrucció del bar el Brusi del carrer Llibreteria. Es tracta sens dubte, i a la manera del Cid Campeador, de la darrera petjada post retir de Joan Roca.

Gracies @museuhistoriabarcelona

 

Prometeu de mil maneres

Carles Rabassa

Ed. Òmnium Univers

 

05/06/02026

Novel.la complicada, a voltes feixuga i en alguns passatges reiterativa. Sens dubte ens podia estalviar unes quantes pàgines. 

I no obstant, és una esplèndida lectura amb un Prometeu protagonista que també podria nomenar-se Romeu amb tocs mesquidians. 

Paga la pena intentar-ho, si hi entres t'atrapa fins el final.