Memorias de Adriano


Marguerite Youcenar

Traducció Julio Cortázar

Lluí Homar


Teatre Romea


03/04/2026



Ara no recordo que us volia dir... ai la memòria!. Sense bromes, ens trobem davant d'un text esplèndid i convicent, com no podia ser d'altra manera. I un Lluís Homar (el perfil més emperador dels que s fan i desfan) que aguanta un monòleg de cent minuts de forma excel·lent. Algun moviment desconcertant trenca puntualment la dignitat del personatge, i el tot de veu, en algun moment, no acabava de ser prou potent i solemne.

La posada en escena, molt contemporània, ajuda a mantenir, i alhora pot distreure, la mirada de l'espectador. Esment a banda, la meravellosa dansa d'Antinoo.

Com res es perfecte, els fragments seleccionats potser van massa carregats d'història, especialment fins que assumeix l'Imperi. De fet, em va semblar veure alguns espectador prenent apunts per si al final hi havia examen.

Però vaja, totes les obres siguin així!!!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada