El culte a la bellesa

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

16/06/2026

Un recorregut entorn al cànons de la bellesa a través d'obres d'art (algunes rèpliques) i moltes vídeo instal·lacions contemporànies. Cal assenyalar que la mostra es centra bàsicament amb els cànons de la cultura occidental, amb especial èmfasi al període de la Grècia clàssica.

El gruix de l'exposició l'ocupa l'aparició de la industria i del mercat capitalista, sense entrar de manera profunda en les conseqüències d'aquesta imposició consumista. Per altra banda, l'espai dedicat a les minories invisibilitzades, sembla col·locat una mica amb calçador.

Museogràficament, el nivell habitual que ens té acostumats el CCCB, tot i que sense cap sorpresa rellevant.

 

Dinamarca

de Lluïsa Cunillé

Direcció  Albert Arribas

Sala Beckett

14/06/29026

Quina llauna!. Feia temps que no sortia d'un teatre tant decebut.

No vaig aconseguir entrar en l'obra ni cinc minuts, no vaig acabar d'entendre de que anava l'obra.

Amb un text dispers entre mare i fill, i amb insinuacions shakespearianes força irrellevants, fins i tot el treball dels actors se'n ressentia.

La posada en escena i l'escenografia desconcertants, amb un joc de cortines estrany i amb un numeret d'escala i micro absolutament sobrer.

Em sap greu però em va semblar un espectacle horripilant. Allò que se'n deia abans un toston!. Una altra vegada tindré més sort

 

Història i memòria del treball a la Barcelona contemporània

Museu d'Història de Barcelona

Recinte de la Fabra i Coats

Comissariat Carles García i Joan Roca

10 /06/ 2026

Una peça més del calidoscopi que conforma el Museu d'Història de la ciutat. L'espai permanent dedicat al mon del treball, a les persones era una assignatura pendent.

Es tracta d'una visió pedagògica i atractiva del treballadors i treballadores d'aquest ciutat que, construït, fet i habitat Barcelona els darrers dos-cents anys. Si be el contingut i el recorregut resulten amables, cal dir que la museografia és massa plana i no ajuda a destacar determinats aspectes i objectes rellevants de la mostra.

Però cal explicitar la traca final, amb la reconstrucció del bar el Brusi del carrer Llibreteria. Es tracta sens dubte, i a la manera del Cid Campeador, de la darrera petjada post retir de Joan Roca.

Gracies @museuhistoriabarcelona

 

Prometeu de mil maneres

Carles Rabassa

Ed. Òmnium Univers

 

05/06/02026

Novel.la complicada, a voltes feixuga i en alguns passatges reiterativa. Sens dubte ens podia estalviar unes quantes pàgines. 

I no obstant, és una esplèndida lectura amb un Prometeu protagonista que també podria nomenar-se Romeu amb tocs mesquidians. 

Paga la pena intentar-ho, si hi entres t'atrapa fins el final.

 

Kellylàndia

Direcció  Joan Faneca

Teatre Cinco Monos

24/05/2026

Divertida història de dues netejadores d'hotel i unes gotes de reivindicació del col.lectiu de les kelimpian.

Correctíssimes actuacions de Sílvia Alabart i Montse Gurri, cadascuna en el seu paper i fent-nos viure les seves esperances i neguits quotidians.

I com no!, toc final estil Broadway, made in Faneca.

P.D. Dissabte, 30 de juny, que ve torna a haver-hi sessió. Passareu una bona estona!

 

Els meus amics

Emmanuel Bove

Traducció Josep Alemany

Ed. La segona perifèria

 

18/05/2026

Primera traducció al català d'aquest prolífic autor (Paris 1898/1945), per mi absolutament desconegut fins ara. I haig de dir que m'ha resultat força sorprenent.

Els meus amics relata l'erràtic discorre de Víctor Bâton pels carrers de Paris a la recerca de l'amistat i l'estima.

El que millor descriu a l'autor i al personatge són unes paraules de la introducció de Jordi Cornudella on explica que el pare de Bove era un jueu ucraïnès sense cap ocupació precisa, decidit a no fer gaire res i sobretot a no fer mai de proletari. Està tot dit!

Gràcies  Segona Perifèria i companyia, una bona descoberta

 

La luna de Gabriel

William Boyd

Traducció Laura Martín

 

Edicions Alfaguara

13/05/2026

Feia molts anys que no llegia W. Boyd, des de l'any 2010. En aquella ocasió Tormentas cotidianas (Duomo Ediciones) em va sorprendre gratament. Era una novel.la d'intriga ben travada en la línia de les de fals culpable.

La veritat és que no n'havia sabut res mes d'aquest prolífic autor fins aquesta Luna de Gabriel. I, novament, he gaudit amb aquesta història d'espionatge que no te res d'envejar als clàssics del gènere ( Le Carré, Greene,...).

Gaudiu-la 

 

Permagel

Direcció Victoria Szpunberg

Adaptació de l'obra d'Eva Baltasar

Teatre Espai Texas

07/05/2026

Molt i molt recomanable. Vaig anar-hi sense conèixer l'obra d'Eva Baltasar i em va semblar un text molt suggestiu que Maria Rodríguez eleva a la màxima categoria amb la seva actuació. Simplement espectacular.

Emoció, plor, somriure, proximitat... això és teatro del bueno!

Si encara hi ha entrades, no us la perdeu

 

Les belles promeses

Pierre Lemaitre

Traducció Núria Busquets

 

Ed. Bromera

30/04/2026

Final de la tetralogia Els anys gloriosos protagonitzats per la família Pelletier La lectura es gaudeix com sempre tot i que, aquesta vegada, tinc la sensació que Lemaitre li ha donat un to de gènere folletinesc amb moltes històries paral·leles apuntades, algunes de les quals no acaben de resoldre's.

Malgrat tot, molt recomanable per a fans de Lemaitre, entre els quals m'incloc.

 

Com pedres als palmells, brases i flama

La Fabra. Centre d'Art Contemporani

Comissariat Chiara Cartuccia

14/04/2026

Quatre desiguals instal.lacions d'artistes del Pròxim Orient, que giren al voltant de la memòria, la desubicació o la rebel·lia, com a metàfores descriptives del mon.

Tota l'exposició s'inspira en el poema Cant als màrtirs de la Intifada de la palestina Fadwa Tuqan.

A voltes suggestives i absorbents, a voltes difícils de penetrar-hi, sempre provocant la reflexió, paga la pena la visita

 

La fugida

Jim Thompson

Traducció Carme Geronès

 

Ed. La segona perifèria

13/04/2026

Estem davant d'un clàssic de la novel.la negra. I, tot recordant la versió fílmica de Sam Peckinpah, resulta difícil d'entendre com el director de Grupo Salvaje, entre d'altres films, va ensucrar els personatges, convertint-los en el noi bo que fa maleses per necessitat (Steve Mc Queen) i la noia un pel fleuma  sense iniciativa (Ali MacGraw). Suposo que exigències de Hollywood.

La novel.la és tot una altra cosa: baixada a l'infern, violència, una relació sentimental en vies d'autodestrucció.... Una molt bona història

Notes al marge, primer, vull agrair sincerament  a la traductora  que Doc, el protagonista, no sigui definit com a quarantí  ;).  

Segon, el darrer capítol em va deixar absolutament desconcertat, amb un to entre oníric i fantasiós trenca amb el to del relat, vaja se'n va fe una mica bola la lectura.

Però tot i això, obra clau de la novel.la negra molt recomanable. 

 

Kolkhoz

Emmanuel Carrére

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

 

Llibres Anagrama

05/04/2026

Té el seu morbo llegir com algú ret comptes amb la seva mare en públic. Records, postals, moments d'una família d'origen noble, fugits de la naixent U.R.S.S..

També te el seu mèrit que, un segle després, la mama ( la politòloga Margueritte Carrére d'Encause) tingui una cerimònia mortuòria a l'Elisée presidida per Emmanuel Macron.

En fi, Emmasnuel Carrére escriu molt bé, oh quin descobriment!. I que resseguint la història de la seva mare i de la seva família, es descobreix a si mateix. 

Diria que aquesta història t'enganxa des del principi. 

M'ha agradat 

 

Memorias de Adriano

Marguerite Youcenar

Traducció Julio Cortázar

Lluí Homar

Teatre Romea

03/04/2026

Ara no recordo que us volia dir... ai la memòria!. Sense bromes, ens trobem davant d'un text esplèndid i convicent, com no podia ser d'altra manera. I un Lluís Homar (el perfil més emperador dels que s fan i desfan) que aguanta un monòleg de cent minuts de forma excel·lent. Algun moviment desconcertant trenca puntualment la dignitat del personatge, i el tot de veu, en algun moment, no acabava de ser prou potent i solemne.

La posada en escena, molt contemporània, ajuda a mantenir, i alhora pot distreure, la mirada de l'espectador. Esment a banda, la meravellosa dansa d'Antinoo.

Com res es perfecte, els fragments seleccionats potser van massa carregats d'història, especialment fins que assumeix l'Imperi. De fet, em va semblar veure alguns espectador prenent apunts per si al final hi havia examen.

Però vaja, totes les obres siguin així!!!!